biblioteca de l'aulet
CAPÍTOL 1
El pati del menjador
Avui la Nora ha fet tres galledes de sorra fina. Ella és la que en sap més. Té tota la paciència del món per remenar el garbell fins que separa la sorra de les pedretes petites que hi ha al pati.
A mi no m’agrada gaire embrutir-me les mans i prefereixo estar a la pista blanca jugant a futbol o fent volteretes a la barana de color verd que rodeja la pista.
L'Aisha ha anat a buscar aigua a la font per poder fer pastetes que havia preparat la Nora. Pel camí se li ha escapat el riure quan ha vist quan ha vist que la Nora s’havia esparracat els pantalons baixant per la rampa del porxo.
Puc assegurar que les boles de fang són les més indestructibles que he vist mai. Després les guardem totes en un forat que hem fet darrere l’avió (que és la pedra més gran del pati), i així segur que ningú les trobarà.
- Avui hi ha peix verd i macarrons per dinar!, diu la Nora.
A mi no m’agrada gens el peix verd, prefereixo el peix vermell. Però sempre m’ho fan menjar tot. Per sort, amb la Nora fem intercanvi i sense que ens vegin jo li dono el peix verd i ella em dona l’amanida (menys les olives que li agraden molt).
- On és l'Aisha? Fa estona que no la veig?, li dic a la Nora.
- Deu ser al menjador. Avui li toca parar taula, contesta la Nora.
- Abans l’he vist al porxo que ha anat a buscar aigua, però fa estona que no la veig al pati…, li contesto a la meva amiga.
La Nora sempre sap a qui li toca ser cap de taula. Mai se n’oblida. Però, on és l'Aisha?
De lluny veiem que darrere de l’avió surten uns pantalons de ratlles vermells, roses i taronges.
- ÉS ALLÀ!, diu la Nora assenyalant en direcció a la porta giratòria de l'escola.
L'Esti agafa les últimes boles de fang que li quedaven i m’estira el braç en direcció a la porta.
- Corre Arlet!!! L'Aisha ens vol dir alguna cosa, està fent La Senyal.
Nosaltres estàvem fent pastetes just entre el bosc tancat i el pati dels petits, allà sota l'alzina. La Nora, que sempre fa el cabirol, ha saltat amb elegància els troncs que separen el pati dels petits amb el dels grans. Jo, en canvi, he passat entre dos troncs intentant no enganxar-me amb cap estella.
- Què et passa? Perquè has fet La Senyal?, li diu la Nora a l'Aisha mentre esbufega.
- shhhhhhhhhhht. És aquí. Mireu. A sota terra, just al forat, diu l'Aisha.
L'Aisha normalment crida quan s’emociona. Però avui ens parla molt fluix. No entenc què ha trobat ni què li passa. Jo només veig un forat al terra. De fet, és el nostre amagatall, on sempre hi guardem les boles de fang perquè ningú les aixafi.
- Què li passa al forat, Aisha? S’han endut les boles de fang? els hi dic cridant i una mica indignada perquè allà no hi ha res de res, només un llit de glans, fulles i fang.
- Nora ves a buscar una pala, ràpid. Allà, aquella de color verd. Arlet, tu fes servir les mans que ja no queden pales al pati!, diu l'Aisha molt impacient i les seves amigues no dubten en fer-li cas.
La Nora torna a fer un salt de cabirol i en un tres i no res ja té la pala a la mà. L’Arlet no entén què és aquesta intriga. L'Aisha s’arremanga la samarreta, prepara la pala, mira a costat i costat per assegurar-se que ningú la veu, gira el cap cap a l’Arlet, després cap a l'Esti, mira la pala, mira el forat que està ple de boles de fang. PIIIIIIIIIING - PIIIIIIIIIIIING. És l’hora d’anar a dinar.
- Me catxis! Just ara...que…Vale, després de dinar us vull a totes dues aquí. Nora, tu guarda la pala darrere la moto, diu l'Aisha
- NOOOOO!!!. No vull peix verd. PERÒ, AISHA!? QUÈ ÉS AIXÒ QUE ES MOU A SOTA LES FULLES!?, li dic sorpresa.
Nens i nenes del segon torn! A rentar-se les mans i dinar! La monitora ens reclama però no podem marxar d’allà fins que l'Aisha ens digui què passa sota les fulles. Què és això que es mou? Veiem com cada cop es mou més i més i més. Els glans, les fulles, les boles de fang comencen a moure’s com si tinguessin vida. De cop una bola de fang surt rodolant pel forat. La segueix una massa d’un color blau clar. De cop la Nora fa un salt endarrere, s’espanta i crida:
- Què surt del forat de sota terra!!!???
- shhhhhhhhht!!!. No podem cridar! És molt important que ningú ho vegi.
Arlet, Aisha, Esti, sortiu de darrere la pedra i a dinar que fa estona que han cridat el vostre torn!
L'Aisha agafa la pala que té la Nora a les mans per tocar aquella massa viscosa i estranya de bitxo blau que surt del forat.
- Me catxis! Per què no s'amaga sota les fulles aquest bitxo?, diu l'Aisha.
- Què és, Aisha?, diu la Nora fluixet?
- UAAAAAAAAU!, crido.
Què hi feu aquí darrere la pedra?, -ens diu la monitora-. Aisha ves a deixar la pala verda a la caixa, si-us-plau.
Quan veiem a la monitora ens aixequem les tres de cop. Ens posem de costat, ben juntes, i ens toquem braços amb braços i cames amb cames com fent una paret perquè no es vegi res del què hi ha al darrere.
- Sí, sí, ja venim, és que no havíem sentit el timbre…, dic amb la boca mig tancada mig oberta fent veure que allà no hi passa res.
- UFFFFFFFFFFF. De quina una ens n’hem salvat. Diu l'Aisha tot sospirant.
Ens girem de cop i mirem a terra. No hi ha res, només les fulles, els glans i les boles de fang. No entenem res però sabem que hi haurem de tornar després de dinar.
- Ho heu vist oi? De color blau cel i viscós. És fastigós però fascinant!, diu l'Aisha.
- És un slime... segur. Els hi dic una mica desconcertada.
- No, Arlet. Això és molt més, diu la Nora. És INCREEEEEEEEÏ…
De cop l'Aisha se li llença a sobre i li tapa la boca perquè no segueixi cridant. Hi ha dues nenes de 4rt A que passen pel costat i no vol que la sentin.
- NO-RA! No pots cridar tant que ens sentiran. D'acord? A partir d’ara és un secret.
Les tres ens vam posar a córrer i vam saltar a la rampa que baixa al porxo. A la Nora se li va fer més gran l'esperracada dels pantalons i l'Aisha es va pixar de riure quan ho va veure. Jo estava sorpresa delq ue havia vist...
Sou les últimes d’arribar al menjador! Ara camineu a poc a poc cap a la vostra taula i quan acabeu de dinar us heu de quedar a escombrar tot el menjador! A més, tu Aisha havies de venir a parar taula!
Vam entrar a poc a poc. La cridòria del menjador ens va eixordar les orelles i ens vam asseure.
El meu plat de macarrons ja era fred i m’esperava el peix verd. La Nora, que s’asseu just darrere del meu lloc, estava engolint els macarrons i el peix verd. Així que jo també vaig començar a enforquillar macarrons esperant el moment de...
- psssst. psssst. Nora. Em sents? És el moment. Passa’m el plat d’amanida.
Quan la Nora es va girar amb el plat d'amanida a la mà li vaig canviar pel meu plat de peix verd.
- Toma! Ningú ho ha vist.