biblioteca de l'aulet
CAPÍTOL 3
LA TRUCADA
Són les 11 de la nit.
L’Aisha està arraulida dins l’armari de la seva habitació. La Nora està estirada a sota el llit, que és tan baix tan baix que la cua li toca amb el somier. L’Arlet ha fet una cova amb els llençols. Tota ella és un llençol rodó il·luminat només per la llum del seu walkie.
Sap que a l'altre banda del walkie hi ha les seves amigues a punt per pitjar el botó ON i connectar-se a la conversa.
Com que els walkies són molt vells i només funcionen si estan a màxim 15 metres, es connecten a l’espectre electromagnètic de l’emissora de ràdio del poble per poder-se comunicar millor.
- Em sentiu? Cambio y corto. Dic pel walkie.
- Xssssxsssssxssssss.
Però no hi ha cap resposta a l’altra banda....
- Xsxsxsxsxsssssss.
- Em sentiu? Aisha? Nora?
-Xsxsxsxsxsssss.
- Aquí Aisha! Cambio y corto.
- Al·leluia!!! Aisha, et sento. Cambio y corto. Dic pel walkie.
- Hola? Aquí Nora!!! Em sentiu?
- Et sentim! Diuen l’Aisha i l’Arlet.
Les tres amigues s'acosten els seus respectius walkies a les orelles i comença la conversa:
- Noies. Atentes. Escolteu. Tenim un problema, diu l’Arlet.
- QUÈEEEEE?, crida l’Aisha.
- Que tenim un greu problema…, diu l’Arlet preocupada.
- AUUUUUUUX!, crida la Nora.
- Nora??? Estàs bé?, pregunta l'Arlet.
- Sí, sí... és que m’he fet un cop de cap amb el somier del llit…, diu la Nora.
- Ha, ha, ha, ha, ha, ha, riu l’Aisha des de dins l’armari.
- Arleeeeeeeeeeet! Va, però, què, digue’ns! Jo l’únic problema que tinc ara és que no puc sortir del llit perquè sinó despertaré a la meva família!!! I no em puc ni moure!!!
- El bitxo de blau cel s’ha escapat del forat i està rondant per l’escola, diu l’Arlet.
- QUÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈ?, crida l’Aisha.
- Per sort ningú ho ha vist, diu la Nora.
- Escolteu-me. La bibliotecària m’ha donat un llibre sobre l’Univers.
- No li has dit res oi sobre el forat?, pregunta l’Aisha.
- No, no. Res de res. Ella no sap res de res! Resulta que aquest llibre explica la formació dels forats cuc.
- Què significa que els cucs tenen forats???, diu l’Aisha.
- NOOO! Què t’empatolles! Einstein, el científic, diu que aquests forats són com una mena de túnels que si hi entres pots viatjar en el temps.
- O sigui que podriem entrar a un forat cuc i sortir a la prehistòria?, diu la Nora.
- Sí... més o menys... però aquests forats només es poden trobar a l’espai…, però...hi ha la possibilitat de que s’expandeixin i després apareixin, per equivocació a un altre lloc... com al pati de l’Aulet. Em sentiu? Aisha? Nora? On sou?
- Xssssxssssxsssss. PI-PI-PI-PI.
- Aquí Aisha!!! Cambio y corto. Xsssssxssssxssss.
- Aquí xsssssxsssss....Nooor.... xsssssxsss....
No és normal que el nostre walkie rebi tantes interferències... mai abans ens havia passat
Abans d’anar a dormir l’Arlet revisa la quantitat d’interferències que ha rebut l’ona de ràdio des d’on s’han connectat per fer la trobada. De cop, se n’adona de que un dispositiu mòbil ha intentat entrar dins la conversa.
Són les 8:55 del matí, just abans d’entrar a classe.
- Algú ens està espiant! Ahir a la nit algú va intentar escoltar la nostra conversa!, diu l’Arlet.
- Com ho saps?, pregunta la Nora.
- Ho vaig veure des del meu ordinador. La línia electromagnètica feia uns moviments molt estranys, per això es tallava tant i no us podia escoltar bé del tot!, diu l’Arlet espantada.
“Els pirates amb un mocador al cap, els pirates amb un ull tapat…”
Sona la música per entrar a classe. L’Arlet du sota el braç el llibre sobre l’Univers. La Nora fa un salt de cabirol, salta del mur del pati i entra pel pont per anar a la classe de 5è. Ara li toca plàstica. L’Aisha està una mica preocupada pel fet de que algú les estigui espiant i li diu a l’Arlet:
- Em d’anar en compte... això vol dir que algú sap el nostre misteri o vol alguna cosa de nosaltres…
L’Arlet es troba amb el seu amic en Toti mentre entra a classe:
- Bon dia Arlet!, li diu en Toti mig adormit.
- Bon dia, Toooooooti!, diu l’Arlet.
- I aquest llibre? Me’l deixes?, li diu en Toti.
En Toti li agafa de les mans el llibre i l’Arlet sense pensar-s’ho li estira ràpidament.
- No, no… no te’l puc deixar aquest llibre!!! L’he de tornar a la biblioteca... si vols el pots anar a buscar després!, diu l’Arlet.
- Però perquè no me’l pots deixar ara?, diu en Toti
- Doncs... és que l’he de cuidar molt bé, diu l’Arlet. Si vols després el mirem junts.
- T’agrada l’Univers, Arlet?, li pregunta en Toti.
- Mmmmm, sí…, és molt intrigant…, diu l’Arlet.
- Doncs després anem a la biblioteca i em deixes el llibre, si-us-plau!!!, diu en Toti.
- Hmmmmm, va, sí, potser sí!, diu l’Arlet.
- Mira, allà hi ha la bibliotecaria!, senyala en Toti. Li vaig a demanar si…
La bibliotecària s’acosta a en Toti i l’Arlet. Camina molt decidida. No és normal que a les 9 del matí ja sigui a l’escola. Què hi fa?
- Hola Arlet! Què t’ha semblat el llibre? Has descobert alguna cosa?, li diu la bibliotecària.
- Jo el vull!!!, crida en Toti.
- Per cert, després buscaré un llibre sobre forats de cuc. Que t’interessa, Arlet?
L’Arlet es queda petrificada. Com ho sap? Perquè em diu això dels forats de cuc?
- Ammmm... doncs no... només volia saber coses sobre els forats negres i el sistema solar. No necessito cap altre llibre. Gràcies!, diu l'Arlet.
En Toti, que escolta tota la conversa, li diu que sí, que a ell li interessa moltíssim!
- Aneu a classe! Ens veiem després a la biblioteca, diu la bibliotecària. Us espero, eh!
L’Arlet no sap com sortir-se’n i té la sensació que allà hi ha gat amagat...
Són les 11 del matí, l'hora del pati.
Sense que ningú la vegi, la Nora va fins a darrere de la pedra del pati, a on hi ha el forat. Treu les fulles i veu una massa blava gegant que es mou com la lava d'un volcà. Acosta la mà a les parets del forat i estripa un tros d'aquell bitxo per endur-se'l a casa. Se l'amaga a la butxaca però el bitxo no deixa de moure's. Just al final del forat hi veu tres ulls rodons que fan pampallugues i la miren fixament.
Però la Nora no s'espanta i tot fent un saltet de cabirol gira cua i se'n va cap a la classe de 5èA amb la mà a la butxaca de la jaqueta...
